Al principio titulé "Mas que actriz" a este blog, porque creo que toda persona es mucho más que su profesión. Todos tenemos nuestras inquietudes... somos seres humanos y esa es la creación más grande...
Fa un temps vaig anar a comprar una sindría a la Boqueria, l'endemà tenía un bolo d'una Performance amb textos de Skakespeare. A la cua de la fruteria, hi havia una senyora molt gran i menuda, anava comprant i m'hi vaig fixar... al agafar les bosses la vaig veure molt carregada i li vaig dir que si volia l'ajudava.... Allà va començar una gran lliço per mi. Primer, vam baixar per la Rambla i girar pel carrer Boqueria... la primera sorpresa va ser que la Isabel, com es deia aquesta velleta que ja m'havia adonat que era molt simpàtica i eixerida, va voler entrar a un estanc i va demanar un cartró de Ducados. No es que siguin prejudicis... però vaig pensar que eren pel seu nebot, filla o net... La questió es que portàvem una estona caminant i em va dir si volia fer un cafè, jo vaig dir-li que endevant. Vam tenir una conversa divertidisima i va resultar que la Isabel havia sigut actriu, treballat a un circ i amb la familia de la Mari Sampere... us podeu imaginar quin regal de conversa... En un moment donat, va agafar un paquet del cartró de tabac i en va treure un cigarret... Recordo perfectament com l'agafava amb la punta dels dits i feia les calades, amb gran delicadesa, com una antiga vedette... Estava molt a gust i vaig adonar-me que se m'estava fent tard, aquella nit tenia previst anar al Mercat de les Flors a escoltar música... i tal com se'm va acudir li vaig dir que si volia venir a un concert.... La Isabel va fer una calada amb la mà tremolosa, va fer silenci treient el fum tranquilament ... i de sobte divertida i vital, va aixecar les mans i mirant cap amunt va exclamar: ..." A VIURE!!! " Tinc gravada aquesta Concertimatge a la meva memòria, perquè no us podeu imaginar com era la Isabel... tenia 93 anys i una xispa als ulls increible... Aquell dia vam anar amb Taxi al Mercat, a veure un de música de cabaret i em va confessar que feia molts anys que no sortia per la nit... va ser extraordinari compartir aquesta experiencia i per sempre: A
VIURE!! Ës per mi una invitació a això... A VIURE!!
Tinc la sort de venir d'una familia amb alegria natural, l'entusiasme és per mi importantissim i per això aquesta història va ser especial i una llicó, doncs aquell dia precisament havia sortit de casa sense massa bon humor... Em dic Maria Mercè Rovira Bru, per simplificar Mercè Rovira, però la part del somriure es sens dubte de la part Bru, o sigui de part de la meva mare... per això quan puc dic el meu nom sencer.
